iogainens

Les classes de ioga en familia estan enfocades a la relació entre el pare/mare i nen/a, treballem la comunicació i relació entre ells, valors com l’empatia, el comprendre l’altre, perquè el nen/a i el pare/mare es col·loquin i vegin un altre punt de vista. Ens posem al lloc de l’altre per sentir les necessitats de l’altre i així poder-lo comprendre millor

Posem èmfasi en la relació entre el pare/mare i el fill/a incidint especialment en aquesta relació. Ens trobem en un espai distès, on aquesta relació també es fa distesa, deixem el rol de pare/mare i el rol de fill/a per a ser persones amb totes les capacitats sense condicionaments. Incidim molt en començar la classe des d’aquest punt, no adoptem el rol de pare o mare, o el rol de fill/a, és quan deixem aquest rol quan realment podem fer un treball profund i efectiu, perquè no hi ha una comunicació des d’un personatge, des d’un paper que adoptem i, on els adults tenim molt integrat, un rol molt marcat i concret, sinó des d’una persona que es comunica amb tot el seu ser, des del cor. Quan comuniquem així, l’altre ho rep d’una forma transparent, sense filtre, sincera, perquè ja no depenem d’aquella estructura tant marcada, o d’aquella preocupació per ser bons pares o ser bons fills, ens comuniquem amb transparència, sinceritat, i amor..
No vol dir que fora d’aquesta classe no ho fem, però segurament actuem d’una forma molt més condicionada ja que poden intervenir més factors com parella, germans, família, societat i aquest rol de pare o fill que comentàvem.

Els pares adoptem el rol de pares i tendim a fer-ho de la manera que creien millor pels nostres fills, però hem d’aprendre en aquest espai a deixar tot allò que ens impedeix comunicar-nos i expressar-nos amb tot, sense aquelles actituds i rols tan sòlids que de vegades ens dificulten posar-nos al lloc de l’altre, ho fem des del cor, amb respecte i veient l’altre no com el nostre fill sinó com una persona amb totes les capacitats i no incidint en allò que jo vull millor pel meu fill sinó el que per ell és millor com a persona

Realitzem molt exercicis en parelles que ens permetin tenir aquesta comunicació propera. A través del tacte i dels sentits la comunicació pot ser molt més profunda, fins i tot molt més efectiva, que en paraules.
La regla del joc és per tots dos, el fill/a es mira al seu pare/mare com a un igual i deixarà el seu rol de fill/a, no podrà demanar al seu pare, i igual el pare no podrà adoptar el rol de pare/mare indicant com ha de fer les coses. Veurem que les regles del joc seran molt més fàcil pels nens que pels pares. El professor vetllarà perquè els pares puguin sentir-se confiats i realment mirar-se a l’altre sense cap condicionament, mirant-lo als ulls sense veure tot allò que ja coneix, sense etiquetar, sense jutjar i sense pressuposar res. I no només dir amb paraules, es condiciona també amb el que pensem de l’altre, així que haurem de tenir en compte també aquells pensaments que generem.